Bàsquet, bàsquet, bàsquet, per molts, un esport, per a mi, una forma de vida. Molta de gent pensa: que estàs d’ obsessionat amb aquest simple esport, però jo som d’aquests que veu aquest esport com la seva pròpia vida, som d’aquests tipus de persones que, per aquest joc, dóna la vida i més. M’es igual no dormir, m’es igual suspendre, m’es igual tot, mentre tengui una pilota, una cistella, i les ganes que tenc. I no només això, amb el bàsquet he fet TOT, he rigut, he plorat, he fet amics, he recorregut Mallorca i fora Mallorca, i sobretot, m’ha ajudat a ser persona. Amb el bàsquet, tot per a mi és quasi res per a altres, em sento bé, desconect quan jugo. Però quan realment disfrut és quan estic el centre de la pista, amb una pilota a les mans, màgia entre els dits (com el Sr.Aloy,( http://aloytotbsquet.blogspot.com/) i el Sr. Miquel Pascual(http://aubercoc7.blogspot.com/) i 4 companys convertits en guerrers al meu costat disposats a deixar-ho tot de la mateixa forma que jo.Únicament 5 contrincants als que, sempre amb respecte, per passar per damunt. Si no és així, la paraula rendició, per a mi no existeix, m'esforçaré per jugar al que m'agrada, perquè així m’agrada demostrar qui sóc.

Escrit relaitzat amb l’ajuda de Miquel Pascual(http://aubercoc7.blogspot.com/)

I de Guillem Aloy(http://aloytotbsquet.blogspot.com/)